Plaques fexistes al ple

Tal i com ja vaig informar, el dia 27 de novembre vam portar al ple les set plaques feixistes que les JERC de Ripollet vam treure del nostre municipi. Gràcies als assistents que ens vau recolzar.

Podeu llegir la nostra crònica de l'acte aquí.
També us recomano la notícia de la revista de Ripollet. Penso que està força bé.

Entregarem les plaques feixistes a l’ajuntament de Ripollet

Fa unes setmanes que les JERC de Ripollet sortim algunes nits per tal de retirar del nostre municipi les plaques amb l’escut falangista, el jou i les fletxes, i el nom de Ministerio de la Vivienda. Aquestes van ser col•locades durant la dictadura franquista als pisos de protecció oficial que es van construir en aquella època.
El nostre govern, tot i haver una moció aprovada per unanimitat al ple del 29 de juliol de 2004 per la retirada de tot símbols del règim franquista encara existents i visibles des de la via pública, gairebé quatre anys i mig després, encara es poden trobar aquestes plaques a Ripollet.

El 13 d'octubre de 2004 el Parlament de Catalunya va iniciar una campanya a través d’Adigsa, la qual proporcionava als ajuntaments les noves plaques gratuïtament. Som conscients que el nostre ajuntament es va adherir, però no les ha tret totes. Cal més de quatre anys i mig?
A més a més, la Llei de la memòria històrica aprovada al Congreso espanyol obliga a totes les administracions a esborrar de l’espai públic la petjada del franquisme.

Les JERC de Ripollet tenim pensat entregar aquestes plaques a l’alcalde del nostre poble durant la sessió del ple del 27 de novembre a dos quarts de vuit, juntament amb l’adreça de les plaques extretes per nosaltres i de les que tenim localitzades i falten per treure per tal que, en aquest últim cas, les treguin, i en ambdós casos puguin col•locar les noves. Animem a tothom a acompanyar-nos durant l’entrega d’aquestes plaques.

Per a més informació sobre la roda de premsa aquí.

Homenatge a les víctimes ripolletenques de Mauthausen a Ripollet

Tomàs Caballero, Juan Montesinos, Pau Pallars, Sotero López i Josep Jatzira són els cinc ripolletencs que van morir al camp de concentració de Mauthausen, entre 1941 i 1942. Un any més, des d’Esquerra impulsem un homenatge a aquestes víctimes del nazisme mitjançant un acte aquest diumenge 12 d’octubre a tres quarts d’una al monument d’homenatge, situat entre l’ajuntament i l’oficina d’atenció al ciutadà. L’acte consistirà en la lectura d’un manifest i una ofrena floral.
Novament recordem que és molt important no oblidar aquests fets per tal que no es tornin a repetir.


Us esperem aquest diumenge!

Salut i República!

Intervenció de Joan Puigcercós l'11 de setembre del 2008

Aquí us penjo dos vídeos de la intervenció del president d’Esquerra, Joan Puigcercós, el dia 11 de setembre al finalitzar la manifestació. Us la recomano.

Joan Puigcercós - Barcelona, 11 setembre 2008 (1era part)




Joan Puigcercós - Barcelona, 11 setembre 2008 (2ona part)





Ànims i a seguir treballant!

Diada Nacional de Catalunya 2008

La Diada Nacional de Catalunya d’aquest any coincideix amb la celebració dels 100 anys de la primera senyera estelada. Aquesta bandera de lluita tenia un rombe al mig de color blau i una estrella blanca al capdamunt. La primera informació que es té data de l’any 1908 a la seu de París de la Lliga Nacionalista Catalana. Com a conseqüència d’aquest aniversari, s’ha creat una comissió de ciutadanes i ciutadans per a realitzar diversos actes. Una de les moltes propostes consisteix a que els municipis de Catalunya pengin a l’ajuntament una estelada el dia 11 de setembre. Des d’Esquerra de Ripollet hem entrat una instància a l’ajuntament demanant que col•laborin amb aquesta celebració i que el dia 11 de setembre pengin l’estelada. Al meu poble governa PSC i CiU, i tot i que a altres municipis on hi governa la mateixa coalició, com Pals o Figueres, ja han confirmat que penjarien l’estelada, no les tinc totes que ho facin a Ripollet. No veig que els convergents del meu poble estiguin gaire per la labor de lluita per uns Països Catalans lliures, ni tant sols per la Diada. M’atreviria a dir que els podem descriure com un PSC (2), si més no, no noto gaire diferència.

Com cada any, Esquerra i JERC Ripollet celebrem la Diada a la plaça 11 de setembre amb diversos actes. A dos quarts de deu es farà la ja tradicional ofrena floral al monument a Rafael Casanova i la lectura d’un manifesta per part del president de la secció local d’Esquerra Ripollet. Seguidament us convidem a participar a l’esmorzar popular fins a dos quarts de dotze on tindrà lloc una concentració d’estelades per commemorar el centenari d’aquesta. A més a més, hi haurà una parada de la plataforma Decideixo Decidir per tal de recollir signatures per la campanya que porta el mateix nom que la plataforma i que acaba aquest novembre.

La Diada també ve marcada per les negociacions pel finançament per part dels partits catalans amb el govern espanyol. Cap a finals de juliol van sortir publicades, després de tants retards, les balances fiscals de l’estat espanyol, en les quals va quedar molt ben reflexat tots els diners que els Països Catalans paguen en forma d’impostos a Espanya i que aquests no tornen i per tant no poden ser invertits en beneficis cap a les catalanes i catalans. Així doncs, si la manifestació del 18 de febrer del 2006 amb el lema “Som una nació i tenim el dret a decidir” que va mobilitzar a tant gent quan l’estatut aprovat el 30 de setembre del 2005 pel 90% del Parlament de Catalunya va ser retallat va ser tot un èxit, aquesta manifestació de l’11 de setembre que començarà a les 17h a la Plaça Urquinaona de Barcelona no ha de ser menys, ja que aquest pacte pel finançament és molt important per a Catalunya, i més encara amb els temps de crisi que corren avui en dia. Estatut, infraestructures, finançament... aquesta manifestació ha de servir per dir prou, per queixar-nos pel tracte que rebem des de Madrid, i és que Catalunya no és cap ONG d’Espanya.

Concentració en memòria de les Víctimes del Feixisme de Ripollet

Aquest 18 de juliol a Ripollet, com ja és tradició, es realitza una concentració en memòria de les víctimes del feixisme organitzada per la Comissió en Memòria de les Víctimes del Feixisme de Ripollet. L’acte començarà a les 20h a la plaça 11 de setembre i consistirà en la lectura de textos, música i encesa d’espelmes per tal de recordar a totes les víctimes d’aquella guerra, i així, que aquest dia no caigui a l’oblit i no es torni a repetir mai més. Doncs tot va començar amb un cop d’estat fracassat d’un sector de l’exèrcit contra el Govern legal i democràtic de la Segona República Espanyola, donant pas a una Guerra Civil de 3 anys per concloure amb la instauració d’un règim dictatorial de caràcter feixista que va durar fins el 1975, tot i que el postfranquisme va durar fins el 1977. Avui en dia, lamentablement, encara podem trobar restes d’aquella dictadura.

Novament us animo a totes i a tots a participar a aquest acte!


No oblidem!

Acampada Jove '08

L’Acampada Jove celebra aquest any la tretzena edició de la trobada més important de joves dels Països Catalans a Sant Celoni els dies 10, 11 i 12 de Juliol. Com cada any, les i els assistents podran gaudir de diferents zones: l’espai Independència on comptarem amb les actuacions de grups nacionals i internacionals com Els Pets, Betagarri, The Toasters, La Kinki Beat, Strombers, Banda Bassotti, Soziedad Alkoholika i la Gossa sorda entre altres; l’espai Cultura, on hi hauran xerrades, debats, exposicions i grups novells; l’espai Socialisme que compte amb més de 50000 metres quadrats de zones d’acampades pels assistents, l’espai Natura un portal privilegiat del Montseny i del Montnegre-Corredor amb més de 5000 metres quadrats de bosc i l’espai Llibertat, on el municipi de Sant Celoni juga un paper molt important.

Podeu adquirir els vostres abonaments i entrades per a l’Acampada Jove d’engany mitjançant diversos canals de distribució. Per primer cop l´Acampada Jove ven les seves entrades i abonaments per Internet mitjançant un pràctic aplicatiu que us pot facilitar la compra a través de la pàgina web de l’Acampada. www.acampadajove.cat. Però si preferiu, també podeu comprar els vostres abonaments al Bar Genesis al carrer Anselm Clavé nº 14. Per a més informació, consulteu la pàgina web de l’Acampada.

Ens veiem a Sant Celoni!!

Referèndum 2008

Un referèndum és una votació popular convocada pel poder legislatiu amb l’objectiu que la ciutadania opini envers una reforma legislativa o constitutiva.

Des de fa uns dies que va circulant per Internet un correu electrònic on l’emissor convida al receptor d’aquest a participar al primer referèndum virtual sobre l’autodeterminació de Catalunya. Aquest lloc web, tal i com diu al correu, pretén ésser un espai on la població catalana pugui expressar la seva opinió sobre aquesta matèria. La pregunta que se’ns formula al referèndum és la següent:

Desitgeu que Catalunya esdevingui un estat independent amb legitimitat plena conforme al dret internacional?

Des d’aquest enllaç podeu efectuar el vostre vot: http://www.referendum2008.org/Referendum2.htm

Aquest referèndum virtual va començar el 25 de maig d’aquest any i finalitzarà el proper 25 de novembre, i pot votar tothom qui estigui empadronat a Catalunya. Hauria estat bé que l’haguessin realitzat per a tots els Països Catalans, però per algun lloc s’ha de començar. Esperem que en un futur no gaire llunyà, puguem anar a votar aquest referèndum als col·legits electorals.

A la web es pot trobar la participació que hi va havent i al final del període faran públics els resultats obtinguts i els miraran de fer arribar a mans de l’administració per tal d’obrir un debat seriós sobre aquesta qüestió.

Intentem aconseguir la màxima participació!

Feu córrer la veu!

Opinem

Sembla mentida que en l’època en la qual vivim no puguem expressar allò que pensem. És trist però cert, tothom sap que Esquerra no té la premsa al seu favor. Sempre ens ha mancat tenir un mitjà de comunicació per arribar a la gent, per explicar la veritat, per poder presentar les nostres propostes com cal, i sobretot, per a que les persones puguin conèixer la nostra opinió.

Des d’Esquerra Ripollet, com molts altres municipis ja estan fent, hem optat per editar una revista mitjançant la qual les i els militants puguem expressar-nos. Aquesta revista, anomenada Palau Ausit Republicà, va ser repartida a la parada que Esquerra va posar a la rambla pel dia de la celebració de Sant Jordi a Ripollet, i a més a més, s’han repartit uns 5000 exemplars per tot el municipi. Doncs bé, sembla ser que ni aquí podem opinar lliurement. Hi ha hagut articles que han caigut com un gerro d’aigua freda sobre alguna gent. Sembla ser, que llegir segons què ofèn. Concretament el text que us penjo al bloc, per a que el pugueu llegir. Tot el que diu és pura veritat. Ripollet té uns mitjançats de comunicació molt polaritzats, i el tracte que rebem nosaltres en comparació a altres partits no és equitatiu. Esquerra Ripollet ha fet molta feina al ple quan teníem regidora, i aquesta, no ha estat reconeguda per la premsa. El tracte rebut a les eleccions municipals va ser descaradament desafavorit per nosaltres, i sense anar més lluny, els nostres actes no han estat reconeguts amb la mateixa prioritat.

Sóc de Ripollet

Sóc de Ripollet, sempre he viscut aquí, m’agrada el meu poble i la seva gent, m’agraden les seves tradicions i les seves festes, m’agraden les coses que passen... Bé, no totes, exposaré un exemple pràctic.

Formo part d’un partit polític que no té massa amics, sobretot entre la premsa, ja sigui nacional, El Periódico, La Vanguardia..., o local, tant pública com privada. Des del partit en què milito ens sentim discriminats perquè els mitjans de comunicació del meu poble fan diferències envers la resta de partits, ja estiguin al poder o a l’oposició.

Si hi ha eleccions, ens quedem amb les molles del pa que es reparteix en grans quantitats als altres partits; si fem una xerrada amb algun personatge del nostre partit, en surt publicada una notícia que reflecteix la mínima expressió, i si diem blanc, s’expressa gris tirant cap a negre, o simplement no es publica.

Sovint em pregunto si els que escriuen tenen l’objectivitat que caldria per informar d’una manera clara i concisa, tant si parlen dels diferents partits polítics del poble (PSC, COP, ICV, CIU, PP) com si ho fan directament d’ERC, aquí sí que hi ha una gran diferència.

Tot i així, m’agrada el meu poble, però m’agradaria més que la veritat navegués per Internet i es quedés a viure a totes les webs municipals, que formés part de tots els articles que es publiquen a la premsa local i que la veritat visqués als mitjans que fan que tot el que llegim sigui real, tant si agrada com si no.

Companys, visca la veritat i la llibertat.

Salut i república!

M. Isabel Magdaleno i Díaz

Visca la llibertat d’expressió!

Ripollet ja té himne!

Som el primer municipi de Catalunya a tenir un himne reconegut oficialment! El “Cant a Ripollet”, amb lletra de Josep Maria Brull i Pagès i música d’Antoni Oliva Oliva, va ser aprovat el passat 18 d’abril en ple extraordinari.

Per ara només he trobat aquest enllaç per poder escoltar l'himne: Himne oficial de Ripollet.

I la lletra és la següent:

Amb el nom de nostra vila
Unim nostres sentiments
Fem brollar del cor als llavis
Ripollet als quatre vents!

Terra roja, terra blanca
Vora el riu que duu el seu nom
Amb una horta ben gemadal
I un got de vi per tothom

Ripollet meitat pagesa,
I meitat industrial
Matineja, canta i tresca
I té nobles ideals

El treball que a tots honora
La virtut que ens fa més bons
La cortesia i la joia
I un pomell de bons cantors

Sant Jordi a la Rambla!

Aquest diumenge 20 d’abril la Comissió Ripolletenca d’Activitats Culturals (CRAC) celebra la 21a edició del Sant Jordi a la Rambla. En aquesta fira es poden trobar estands d’entitats, de partits polítics, de llibres i roses..., es celebraran diverses activitats (sardanes, ball de gitanes...) així com també la 12a Mostra Gastronòmica.

Nosaltres també participarem en aquesta fira. Em podreu trobar a l’estand d’Esquerra i de les JERC on repartirem la nova revista d’Esquerra Ripollet i també recollirem signatures a favor de la convocatòria de Referèndums des de Catalunya recolzant la campanya Decideixo Decidir! de La Plataforma pel Dret a Decidir i Sobirania i Progrés.

Espero veure-us per allà!

L’oci alternatiu a Ripollet és possible!

Ripollet disposa de set locals d’assaig per la gent jove situats a una nau industrial. Segons tinc entès, sis dels set locals són gestionats per l’Associació Musial Kanyapollet, en els quals hi ha dos grups per local; i un pel Casal de Joves, on assagen 4 grups. Per tant, Ripollet disposa aproximadament d’uns setze grups que “gaudeixen” d’aquest espai, els components dels quals han de ser menors de 29 anys. A més a més, per tal de poder “gaudir” d’aquests bucs d’assaig, cada membre de cada grup ha de pagar uns 12€ mensuals. Aquesta quantitat pot semblar insignificant per alguna gent, però cal tenir en compte que és al jovent a qui se li “facilita” aquest servei, i per tant, moltes vegades, aquests diners han de sortir dels pares degut a que és molt difícil poder compaginar estudis i feina a determinades edats. Però això no sempre és així, ja que actualment hi ha molt jovent que estudia i treballa. Però pensem una mica... com pot avançar un grup de música si els seus components han d’anar a classe, estudiar i treballar per poder pagar el local on toquen? És a dir, si jo no disposo de temps per a treballar i tocar amb el grup, i els meus pares no em volen pagar la quota imposada per l’Ajuntament, no puc tocar?

Segons el nostre regidor de cultura i joventut, “el funcionament d’aquest servei no genera cap tipus de negoci a l’Ajuntament”. I és que no m’estranya que digui això. No m’estranya perquè penso que no saben “fer negoci” cap al jovent. Amb això vull dir, que no val que es facin uns locals d’assaig pagats per aportació municipal, és a dir, de diners públics, i que no es faci res més. Com és que no s’intenta promocionar i potenciar les joves formacions musicals locals, com bé diu un dels objectius, programant concerts al nostre poble quinzenalment? Perquè nosaltres no entenem aquesta fita com el fet de realitzar un concurs anomenat Sona Jove una vegada l’any, sinó que hauria d’haver una sala habilitada poder organitzar concerts, fòrums, debats, xerrades...

Penso que des de la regidoria de joventut s’hauria de promoure aquest oci alternatiu, contrari al capitalisme i on la cohesió social entre les i els joves del nostre poble podrà ser possible.

Seguirem treballant!

Està clar que vist el que ha passat, Esquerra no ha obtingut un bon resultat en aquestes eleccions. Hem passat de tenir 8 diputats a tenir-ne 3, el que fa que no tinguem grup parlamentari. Som conscients que eren unes eleccions molt difícils degut a l’efecte de bipartidisme que s’ha donat per part de la premsa en tot moment, i per la campanya del vot útil (per Catalunya diria que seria un vot in-útil) que ha mobilitzat a molta gent. Tot i això, sabem que hem de reflexionar sobre els nostres errors i seguir treballant ara més que mai. Podeu estar segures i segurs que ho continuarem fent!

Durant la campanya electoral he estat molt a gust amb la gent d’Esquerra de Ripollet, fet que em portarà, segurament en breu, a formar part, no només de les seves reunions tal i com he fet fins ara, sinó de la seva militància.

Eleccions 2008

Queden dos dies per les eleccions, i entre les amigues i amics de la universitat discutim sobre quina seria la millor opció a votar. La meva sorpresa va venir quan un company va exposar que ell votaria als socialistes perquè no volia que guanyés el PP. Tristament, molta gent pensa com ell, i es pensen que per aquestes eleccions només poden escollir entre blanc o negre, entre populars i socialistes. La gent ha d’entendre que el fet de pensar d’aquesta manera és afavorir el bipartidisme, els partits del qual no fan gaire pel nostre país, per Catalunya.

Jo animo a les persones a reflexionar sobre quin partit ens representaria millor al Congreso. Esquerra és l’únic partit que no canvia el seu discurs quan agafa el pont aeri, que no pacta a qualsevol preu per tal de sortir a portades de diaris, així com també és qui ha demanat la publicació de les balances fiscals i un finançament i unes competències dignes per a Catalunya. Amb un finançament com el que ens mereixem, podríem tenir un país de primera. En un estudi realitzar per la fundació Josep Irla, s’ha calculat que amb l’espoli fiscal Espanya s’emporta uns 2600€ a l’any per cada catalana i català. Doncs si això ho multipliquem per tota la gent que hi viu, imagineu de quants diners disposaríem. Es podrien suprimir tots els peatges i realitzar i millorar totes les infraestructures. Amb un grup parlamentari fort a Madrid, podem demanar tot això i més.

Durant aquests últims quatre anys el grup parlamentari d’Esquerra ha presentat fins a 144 projectes de llei, ha donat suport a lleis com la llei de matrimonis homosexuals, la llei d’atenció a la dependència i la llei d’impuls a la productivitat. Ha plantat cara a lleis que anaven en contra dels interessos de les catalanes i catalans com la llei d’IRPF i la seva presència als plens ha estat sempre constant, a diferència d’altres diputats com J A Duran i Lleida amb un 40% o Mariano Rajoy amb un 80% d’absències.

Després està la gent independentista que diu que no se’ns ha perdut res a Madrid i que no pensen votar. Doncs molt bé, que tot quedi en mans de populars i socialistes, i ja veuran què de bé fan per Catalunya. Què no veuen que si Esquerra no està al Congreso el nostre país no avançarà? No podrem reclamar res, i com no hi haurà ningú que els hi faci la guitza, tiraran per on vulguin.

Lluita per tenir i viure a un país de primera, on puguem tenir uns serveis, finançament i infraestructures com cal. Vota Esquerra.

Aprofito per donar el meu condol a la família de l’exregidor del PSE, Isaías Carrasco assassinat davant de la seva dona i de la seva filla. Des d’Esquerra s’han suspès tots els actes previstos així com també l’última enganxada de cartells programada per Esquerra i les JERC de Ripollet. Aquí podeu llegir el comunicat d’Esquerra .

UAB's life

Avui dia 6 de març hi havia convocada per la PMDUP (Plataforma Mobilitzadora (aquesta paraula no existeix en català) en Defensa de la Universitat Pública) una vaga estudiantil, i nosaltres, teòricament, podíem decidir fer-la o no. Sumar-se a la vaga, suposava, per algunes i alguns, la pèrdua d’un dia de classe, però per altres, la pèrdua d’un dia de pràctiques, les quals són obligatòries per tal d’aprovar l’assignatura. Cal tenir en compte que normalment aquestes són les que tenen un major número de crèdits.

Tot i ja estar convocada per avui, una minoria d’estudiants va decidir aquest dimarts passat ocupar i tancar-se dins d’un deganat obligant professorat i alumnat a abandonar les classes. Aquest fet, va provocar que el rector enviés als mossos, fet que rebutjo totalment ja que la UAB disposa de seguretat pròpia. A partir d’aquí hi ha un ventall de versions sobre el que va passar, i com jo no vaig estar allà, no puc opinar. El que sí que he de dir, és que en cap moment recolzo la violència, per tant, no estic d’acord amb l’actuació que va tenir la policia. Però bé, ja sabem com són i com reaccionen davant d’aquests actes.

El problema principal ha vingut avui, quan la gent organitzadora d’aquesta vaga no ha donat la possibilitat a l’estudiant a decidir sobre fer-la o no. No trobo correcte que boicotegin les classes i menys encara que barrin els accessos a la Universitat. Fa gràcia que la gent que demana democràcia, llibertat d’expressió i altres drets que hem de tenir, siguin els primers a no deixar decidir sobre les nostres accions. I després ens diuen boicotejadors/es de la manifestació. Doncs clar que sí, la penso boicotejar sempre que vosaltres ens priveu del dret a la lliure expressió, perquè cadascú expressa el seu rebuig com vol.

Cal esmentar que per molta vaga i manifestació que es faci no s’aconseguirà res perquè Bolonya ja està aquí. Només falta que cada titulació l’adapti creant un nou pla d’estudis. Per tal de realitzar aquesta tasca, s’han creat les Comissions de formació del nou pla d’estudis de Bolonya en la qual no han trobat el recolzament de gairebé ningú, per això, ens ha tocat pringar a nosaltres. Penso que és aquí on hem d’estar les i els estudiants per tal de defensar els nostres drets. Però clar, no crec que tothom estigui disposat a perdre classe per tal d’anar a una reunió.

Que si Bolonya és pitjor o millor? Doncs la veritat és que no ho sé. El que hem de fer les i els estudiants és mirar que la UAB l’adapti de tal manera que sortim el millor parats possible.

Ja tinc bloc!

Doncs sí, ja tinc bloc. Avui 6 de març començo un espai on poder expressar la meva opinió. Feia dies que volia crear-me’n un, però mai trobava temps. És el primer, per tant, encara he de veure com va això. Intentaré no deixar-ho gaire abandonat, però no prometo res.

En aquest bloc tractaré temes de política, però també, perquè no, altres notícies d’interès. Aprofito també per agrair per anticipat a la gent que llegeixi i opini els meus escrits.