Avui dia 6 de març hi havia convocada per la PMDUP (Plataforma Mobilitzadora (aquesta paraula no existeix en català) en Defensa de la Universitat Pública) una vaga estudiantil, i nosaltres, teòricament, podíem decidir fer-la o no. Sumar-se a la vaga, suposava, per algunes i alguns, la pèrdua d’un dia de classe, però per altres, la pèrdua d’un dia de pràctiques, les quals són obligatòries per tal d’aprovar l’assignatura. Cal tenir en compte que normalment aquestes són les que tenen un major número de crèdits.
Tot i ja estar convocada per avui, una minoria d’estudiants va decidir aquest dimarts passat ocupar i tancar-se dins d’un deganat obligant professorat i alumnat a abandonar les classes. Aquest fet, va provocar que el rector enviés als mossos, fet que rebutjo totalment ja que la UAB disposa de seguretat pròpia. A partir d’aquí hi ha un ventall de versions sobre el que va passar, i com jo no vaig estar allà, no puc opinar. El que sí que he de dir, és que en cap moment recolzo la violència, per tant, no estic d’acord amb l’actuació que va tenir la policia. Però bé, ja sabem com són i com reaccionen davant d’aquests actes.
El problema principal ha vingut avui, quan la gent organitzadora d’aquesta vaga no ha donat la possibilitat a l’estudiant a decidir sobre fer-la o no. No trobo correcte que boicotegin les classes i menys encara que barrin els accessos a la Universitat. Fa gràcia que la gent que demana democràcia, llibertat d’expressió i altres drets que hem de tenir, siguin els primers a no deixar decidir sobre les nostres accions. I després ens diuen boicotejadors/es de la manifestació. Doncs clar que sí, la penso boicotejar sempre que vosaltres ens priveu del dret a la lliure expressió, perquè cadascú expressa el seu rebuig com vol.
Cal esmentar que per molta vaga i manifestació que es faci no s’aconseguirà res perquè Bolonya ja està aquí. Només falta que cada titulació l’adapti creant un nou pla d’estudis. Per tal de realitzar aquesta tasca, s’han creat les Comissions de formació del nou pla d’estudis de Bolonya en la qual no han trobat el recolzament de gairebé ningú, per això, ens ha tocat pringar a nosaltres. Penso que és aquí on hem d’estar les i els estudiants per tal de defensar els nostres drets. Però clar, no crec que tothom estigui disposat a perdre classe per tal d’anar a una reunió.
Que si Bolonya és pitjor o millor? Doncs la veritat és que no ho sé. El que hem de fer les i els estudiants és mirar que la UAB l’adapti de tal manera que sortim el millor parats possible.
Tot i ja estar convocada per avui, una minoria d’estudiants va decidir aquest dimarts passat ocupar i tancar-se dins d’un deganat obligant professorat i alumnat a abandonar les classes. Aquest fet, va provocar que el rector enviés als mossos, fet que rebutjo totalment ja que la UAB disposa de seguretat pròpia. A partir d’aquí hi ha un ventall de versions sobre el que va passar, i com jo no vaig estar allà, no puc opinar. El que sí que he de dir, és que en cap moment recolzo la violència, per tant, no estic d’acord amb l’actuació que va tenir la policia. Però bé, ja sabem com són i com reaccionen davant d’aquests actes.
El problema principal ha vingut avui, quan la gent organitzadora d’aquesta vaga no ha donat la possibilitat a l’estudiant a decidir sobre fer-la o no. No trobo correcte que boicotegin les classes i menys encara que barrin els accessos a la Universitat. Fa gràcia que la gent que demana democràcia, llibertat d’expressió i altres drets que hem de tenir, siguin els primers a no deixar decidir sobre les nostres accions. I després ens diuen boicotejadors/es de la manifestació. Doncs clar que sí, la penso boicotejar sempre que vosaltres ens priveu del dret a la lliure expressió, perquè cadascú expressa el seu rebuig com vol.
Cal esmentar que per molta vaga i manifestació que es faci no s’aconseguirà res perquè Bolonya ja està aquí. Només falta que cada titulació l’adapti creant un nou pla d’estudis. Per tal de realitzar aquesta tasca, s’han creat les Comissions de formació del nou pla d’estudis de Bolonya en la qual no han trobat el recolzament de gairebé ningú, per això, ens ha tocat pringar a nosaltres. Penso que és aquí on hem d’estar les i els estudiants per tal de defensar els nostres drets. Però clar, no crec que tothom estigui disposat a perdre classe per tal d’anar a una reunió.
Que si Bolonya és pitjor o millor? Doncs la veritat és que no ho sé. El que hem de fer les i els estudiants és mirar que la UAB l’adapti de tal manera que sortim el millor parats possible.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada