Opinem

Sembla mentida que en l’època en la qual vivim no puguem expressar allò que pensem. És trist però cert, tothom sap que Esquerra no té la premsa al seu favor. Sempre ens ha mancat tenir un mitjà de comunicació per arribar a la gent, per explicar la veritat, per poder presentar les nostres propostes com cal, i sobretot, per a que les persones puguin conèixer la nostra opinió.

Des d’Esquerra Ripollet, com molts altres municipis ja estan fent, hem optat per editar una revista mitjançant la qual les i els militants puguem expressar-nos. Aquesta revista, anomenada Palau Ausit Republicà, va ser repartida a la parada que Esquerra va posar a la rambla pel dia de la celebració de Sant Jordi a Ripollet, i a més a més, s’han repartit uns 5000 exemplars per tot el municipi. Doncs bé, sembla ser que ni aquí podem opinar lliurement. Hi ha hagut articles que han caigut com un gerro d’aigua freda sobre alguna gent. Sembla ser, que llegir segons què ofèn. Concretament el text que us penjo al bloc, per a que el pugueu llegir. Tot el que diu és pura veritat. Ripollet té uns mitjançats de comunicació molt polaritzats, i el tracte que rebem nosaltres en comparació a altres partits no és equitatiu. Esquerra Ripollet ha fet molta feina al ple quan teníem regidora, i aquesta, no ha estat reconeguda per la premsa. El tracte rebut a les eleccions municipals va ser descaradament desafavorit per nosaltres, i sense anar més lluny, els nostres actes no han estat reconeguts amb la mateixa prioritat.

Sóc de Ripollet

Sóc de Ripollet, sempre he viscut aquí, m’agrada el meu poble i la seva gent, m’agraden les seves tradicions i les seves festes, m’agraden les coses que passen... Bé, no totes, exposaré un exemple pràctic.

Formo part d’un partit polític que no té massa amics, sobretot entre la premsa, ja sigui nacional, El Periódico, La Vanguardia..., o local, tant pública com privada. Des del partit en què milito ens sentim discriminats perquè els mitjans de comunicació del meu poble fan diferències envers la resta de partits, ja estiguin al poder o a l’oposició.

Si hi ha eleccions, ens quedem amb les molles del pa que es reparteix en grans quantitats als altres partits; si fem una xerrada amb algun personatge del nostre partit, en surt publicada una notícia que reflecteix la mínima expressió, i si diem blanc, s’expressa gris tirant cap a negre, o simplement no es publica.

Sovint em pregunto si els que escriuen tenen l’objectivitat que caldria per informar d’una manera clara i concisa, tant si parlen dels diferents partits polítics del poble (PSC, COP, ICV, CIU, PP) com si ho fan directament d’ERC, aquí sí que hi ha una gran diferència.

Tot i així, m’agrada el meu poble, però m’agradaria més que la veritat navegués per Internet i es quedés a viure a totes les webs municipals, que formés part de tots els articles que es publiquen a la premsa local i que la veritat visqués als mitjans que fan que tot el que llegim sigui real, tant si agrada com si no.

Companys, visca la veritat i la llibertat.

Salut i república!

M. Isabel Magdaleno i Díaz

Visca la llibertat d’expressió!