Un dels pitjors aspectes que pot duu a terme un Ajuntament és malgastar diners amb obres innecessàries, però hi ha un altre també força greu, i és la mala previsió d’unes obres. M’explico. El passat 13 d’octubre es van iniciar unes obres, també pagades per la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i realitzades per la mateixa empresa que va realitzar la remodelació de la Plaça Clos, per tal d’urbanitzar el carrer Padró en el tram comprés entre el carrer del Calvari i la rambla de Sant Jordi. La previsió de finalització d’aquestes era al juny d’enguany, però van acabar un mes abans. Fins aquí tot correcte. El problema és que aquest carrer és un dels principals accessos al centre de la vila, i encara més ara quan la rambla és d’un sol sentit. Doncs bé, per tal d’arribar al centre amb cotxe s’havia de donar una volta per tot el poble.
Però aquest no és un dels aspectes més importants. El principal problema ha estat que aquestes obres s’han realitzat durant l’època de Nadal. Uns dies en els quals els comerços del poble tenen més moviment. Però el carrer Padró era inaccessible. Estava tot ple de pols i s’havia de saltar, literalment, pel mig de les obres per arribar a la botiga que volies. Fins i tot alguns botiguers han hagut d’acomiadar personal perquè no feien calaix. Aquesta és de la previsió que em queixo. De que les obres es podrien haver començat després de Nadal i haver-les acabat a l’agost, per aquestes dates i no hauria passat res. No hauria fet falta una campanya, tot s’ha de dir que pre-electoral per part del govern, per incentivar que un dia, el 14 de juliol, el poble de Ripollet realitzi "les seves compres en els establiments de la zona i rebran un obsequi".
En època de crisi, res és millor que actuar amb seny i previsió.
Però aquest no és un dels aspectes més importants. El principal problema ha estat que aquestes obres s’han realitzat durant l’època de Nadal. Uns dies en els quals els comerços del poble tenen més moviment. Però el carrer Padró era inaccessible. Estava tot ple de pols i s’havia de saltar, literalment, pel mig de les obres per arribar a la botiga que volies. Fins i tot alguns botiguers han hagut d’acomiadar personal perquè no feien calaix. Aquesta és de la previsió que em queixo. De que les obres es podrien haver començat després de Nadal i haver-les acabat a l’agost, per aquestes dates i no hauria passat res. No hauria fet falta una campanya, tot s’ha de dir que pre-electoral per part del govern, per incentivar que un dia, el 14 de juliol, el poble de Ripollet realitzi "les seves compres en els establiments de la zona i rebran un obsequi".
En època de crisi, res és millor que actuar amb seny i previsió.
