Seguirem treballant!

Està clar que vist el que ha passat, Esquerra no ha obtingut un bon resultat en aquestes eleccions. Hem passat de tenir 8 diputats a tenir-ne 3, el que fa que no tinguem grup parlamentari. Som conscients que eren unes eleccions molt difícils degut a l’efecte de bipartidisme que s’ha donat per part de la premsa en tot moment, i per la campanya del vot útil (per Catalunya diria que seria un vot in-útil) que ha mobilitzat a molta gent. Tot i això, sabem que hem de reflexionar sobre els nostres errors i seguir treballant ara més que mai. Podeu estar segures i segurs que ho continuarem fent!

Durant la campanya electoral he estat molt a gust amb la gent d’Esquerra de Ripollet, fet que em portarà, segurament en breu, a formar part, no només de les seves reunions tal i com he fet fins ara, sinó de la seva militància.

Eleccions 2008

Queden dos dies per les eleccions, i entre les amigues i amics de la universitat discutim sobre quina seria la millor opció a votar. La meva sorpresa va venir quan un company va exposar que ell votaria als socialistes perquè no volia que guanyés el PP. Tristament, molta gent pensa com ell, i es pensen que per aquestes eleccions només poden escollir entre blanc o negre, entre populars i socialistes. La gent ha d’entendre que el fet de pensar d’aquesta manera és afavorir el bipartidisme, els partits del qual no fan gaire pel nostre país, per Catalunya.

Jo animo a les persones a reflexionar sobre quin partit ens representaria millor al Congreso. Esquerra és l’únic partit que no canvia el seu discurs quan agafa el pont aeri, que no pacta a qualsevol preu per tal de sortir a portades de diaris, així com també és qui ha demanat la publicació de les balances fiscals i un finançament i unes competències dignes per a Catalunya. Amb un finançament com el que ens mereixem, podríem tenir un país de primera. En un estudi realitzar per la fundació Josep Irla, s’ha calculat que amb l’espoli fiscal Espanya s’emporta uns 2600€ a l’any per cada catalana i català. Doncs si això ho multipliquem per tota la gent que hi viu, imagineu de quants diners disposaríem. Es podrien suprimir tots els peatges i realitzar i millorar totes les infraestructures. Amb un grup parlamentari fort a Madrid, podem demanar tot això i més.

Durant aquests últims quatre anys el grup parlamentari d’Esquerra ha presentat fins a 144 projectes de llei, ha donat suport a lleis com la llei de matrimonis homosexuals, la llei d’atenció a la dependència i la llei d’impuls a la productivitat. Ha plantat cara a lleis que anaven en contra dels interessos de les catalanes i catalans com la llei d’IRPF i la seva presència als plens ha estat sempre constant, a diferència d’altres diputats com J A Duran i Lleida amb un 40% o Mariano Rajoy amb un 80% d’absències.

Després està la gent independentista que diu que no se’ns ha perdut res a Madrid i que no pensen votar. Doncs molt bé, que tot quedi en mans de populars i socialistes, i ja veuran què de bé fan per Catalunya. Què no veuen que si Esquerra no està al Congreso el nostre país no avançarà? No podrem reclamar res, i com no hi haurà ningú que els hi faci la guitza, tiraran per on vulguin.

Lluita per tenir i viure a un país de primera, on puguem tenir uns serveis, finançament i infraestructures com cal. Vota Esquerra.

Aprofito per donar el meu condol a la família de l’exregidor del PSE, Isaías Carrasco assassinat davant de la seva dona i de la seva filla. Des d’Esquerra s’han suspès tots els actes previstos així com també l’última enganxada de cartells programada per Esquerra i les JERC de Ripollet. Aquí podeu llegir el comunicat d’Esquerra .

UAB's life

Avui dia 6 de març hi havia convocada per la PMDUP (Plataforma Mobilitzadora (aquesta paraula no existeix en català) en Defensa de la Universitat Pública) una vaga estudiantil, i nosaltres, teòricament, podíem decidir fer-la o no. Sumar-se a la vaga, suposava, per algunes i alguns, la pèrdua d’un dia de classe, però per altres, la pèrdua d’un dia de pràctiques, les quals són obligatòries per tal d’aprovar l’assignatura. Cal tenir en compte que normalment aquestes són les que tenen un major número de crèdits.

Tot i ja estar convocada per avui, una minoria d’estudiants va decidir aquest dimarts passat ocupar i tancar-se dins d’un deganat obligant professorat i alumnat a abandonar les classes. Aquest fet, va provocar que el rector enviés als mossos, fet que rebutjo totalment ja que la UAB disposa de seguretat pròpia. A partir d’aquí hi ha un ventall de versions sobre el que va passar, i com jo no vaig estar allà, no puc opinar. El que sí que he de dir, és que en cap moment recolzo la violència, per tant, no estic d’acord amb l’actuació que va tenir la policia. Però bé, ja sabem com són i com reaccionen davant d’aquests actes.

El problema principal ha vingut avui, quan la gent organitzadora d’aquesta vaga no ha donat la possibilitat a l’estudiant a decidir sobre fer-la o no. No trobo correcte que boicotegin les classes i menys encara que barrin els accessos a la Universitat. Fa gràcia que la gent que demana democràcia, llibertat d’expressió i altres drets que hem de tenir, siguin els primers a no deixar decidir sobre les nostres accions. I després ens diuen boicotejadors/es de la manifestació. Doncs clar que sí, la penso boicotejar sempre que vosaltres ens priveu del dret a la lliure expressió, perquè cadascú expressa el seu rebuig com vol.

Cal esmentar que per molta vaga i manifestació que es faci no s’aconseguirà res perquè Bolonya ja està aquí. Només falta que cada titulació l’adapti creant un nou pla d’estudis. Per tal de realitzar aquesta tasca, s’han creat les Comissions de formació del nou pla d’estudis de Bolonya en la qual no han trobat el recolzament de gairebé ningú, per això, ens ha tocat pringar a nosaltres. Penso que és aquí on hem d’estar les i els estudiants per tal de defensar els nostres drets. Però clar, no crec que tothom estigui disposat a perdre classe per tal d’anar a una reunió.

Que si Bolonya és pitjor o millor? Doncs la veritat és que no ho sé. El que hem de fer les i els estudiants és mirar que la UAB l’adapti de tal manera que sortim el millor parats possible.

Ja tinc bloc!

Doncs sí, ja tinc bloc. Avui 6 de març començo un espai on poder expressar la meva opinió. Feia dies que volia crear-me’n un, però mai trobava temps. És el primer, per tant, encara he de veure com va això. Intentaré no deixar-ho gaire abandonat, però no prometo res.

En aquest bloc tractaré temes de política, però també, perquè no, altres notícies d’interès. Aprofito també per agrair per anticipat a la gent que llegeixi i opini els meus escrits.