dissabte, 16 de maig de 2009

La doble crisi que ens afecta

Sabem i notem que el nostre país, com gairebé tot el món, és víctima d’una gran crisi. Els bancs no donen diners, les empreses tanquen... i tot això al•legant que no tenen beneficis. Més que no tenir guanys, la immensa majoria sabem que el que no volen es perdre el gran marge de beneficis que han adquirit fins ara. Així doncs, per no renunciar al que tenen, fan perdre als que no tenen res. Els ERO’s són cada dia més nombrosos, així com també el tancament d’empreses que marxen a altres països on poder conservar els guanys que han mantingut fins ara. Però sembla que a l’estat espanyol li és igual el que està passant aquí Catalunya, ja que de la capital de l’estat no en plega ni una. Algú ha escoltat cap ERO a Madrid? Cap empresa que marxi?

No oblidem que Catalunya, a més de patir aquesta crisi, seguim amb un gran espoli fiscal i una grandíssima manca d’inversió per part de l’estat espanyol. Mentre que Zapatero promet 5000 milions d’euros per a un gran pla de rodalies Renfe a la Comunitat de Madrid, nosaltres seguim amb els retards, continuem sense un finançament just, sense que ens deixin decidir democràticament mitjançant un referèndum, sense tenir el nombre de beques que ens pertocaria, sense moltes d’altres coses que ens pertoquen i no ens retornen.
No ens enganyem, el que hauria d’estar un procés clarament de simbiosi, no és més que un parasitisme per part d’Espanya cap a Catalunya. Doncs sense un finançament just, la Generalitat no pot invertir en tot allò que les catalanes i els catalans necessitem, en tot allò que nosaltres sabem que cal invertir.

Espanya vol enfonsar el nostre futur. Si totes les empreses marxen no podrem avançar, no podrem ser el país que ara som, un país emprenedor, treballador, lluitador... Cal que ens revelem contra la mala gestió per part del govern espanyol alhora d’afrontar aquesta crisi, però el més important és que lluitem contra allò que ens oprimeix, contra allò que no ens deixa arribar a ser un país de primera. Perquè no oblidem que ESPANYA ÉS CRISI.

Cap comentari: